SIMPOSIS

Al llarg dels últims 5 anys la disciplina de la gestió del coneixement està operant un canvi, en què les eines tecnològiques basades en la col·laboració, tant d'ús professional com personal, estan modificant els hàbits i conductes dels professionals.

La desconfiança davant les propostes tradicionals de què el coneixement explicitat en documents i repositado en Intranets i webs, seria altament valuós per a l'organització, si s'establia una ruta de consulta adequada, ha resultat errònia. Aquesta constatació ha estat la palanca de les noves propostes de gestió de el coneixement. Si, a més, es reivindica el coneixement intern com la base del desenvolupament organitzacional, cobren tot el seu sentit. Es basen en metodologies d'interacció i connexió intencional entre professionals i esdevenen la instància més poderosa per al desenvolupament i l'aprenentatge organitzacional. Aquest simposi pretén donar visibilitat a aquestes noves propostes. Per això, comptarem amb experts d'àmbits diferents tant de l'administració pública com privada. Aquesta aproximació calidoscòpica podrà aportar una nova manera d'entendre la disciplina i incentivar noves propostes que puguin establir en el futur. Concretament, estaran representades les següents experiències: Principals aportacions en la gestió de el coneixement a l'Administració pública a Europa; Noves perspectives de la gestió de el coneixement en les organitzacions educatives; La gestió de el coneixement en els entorns de l'empresa i altres organitzacions; i Un model de Fira de Bones Pràctiques per a la AAPP.

Ponents: Gracia Vara, Antoni Moga, Òscar Dalmau, Joaquín Carbonell i Manel Capdevila

La funció pública està immersa en un procés marcat pel desplegament de l'Administració digital, els reptes de la globalització, l'exigència de major transparència i de compromís ètic pel bé comú. Davant d'aquest entorn complex, els perfils dels servidors públics han d'evolucionar. A més a més dels coneixements i habilitats digitals, és necessari ampliar els seus marcs competencials per poder treballar de forma interconnectada, creant i aprofitant sinèrgies, de forma creativa i responsable. En aquest simposi reflexionarem i coneixerem experiències sobre com la gestió del coneixement pot i està donant resposta al desenvolupament dels nous perfils dels empleats públics. Les contribucions del simposi versen sobre: L'empleat públic digital, Competències ètiques per a un nou lideratge (radicalment) responsable en el sector públic, Promovent el caos col·laboratiu per gestionar el coneixement a l'Administració pública i Integrant aprenentatges fragmentats.

Ponents: Ester Manzano Pelaez, Albert Huerta Molina, Nekane Navarro Rodríguez, José Antonio Lavado Gil, Cristian Figueroa i Robert López Pastrana.

Fa anys que qualsevol persona dedicada a la innovació, el desenvolupament i la millora de les organitzacions té clar que l'element angular de qualsevol proposta han de ser les persones que configuren i donen sentit a aquestes organitzacions. Sense persones no hi ha organitzacions. Sense persones predisposades a comunicar-se, a interaccionar, a aprendre o a compartir no és possible promoure la millora i el desenvolupament de les organitzacions. Tot i això, resulta curiós que, tal com fa ja algun temps, ens recordava Gary Hamel, podem trobar organitzacions que són menys flexibles, menys creatives i menys innovadores que les persones que les conformen.

Tractant de solucionar aquesta bretxa entre organitzacions, grups i persones, durant els darrers anys s'ha avançat en propostes vinculades a l'aprenentatge organitzatiu i la gestió del coneixement mitjançant estratègies que han potenciat l'autonomia, les relacions intraorganitzatives, la corresponsabilitat i la consciència de l'aprenentatge individual i grupal.

En aquest simposi es mostren quatre experiències i propostes emmarcades en organitzacions públiques (i.e., institucions educatives i administració pública) que suggereixen algunes idees per a avançar en la creació d'ecosistemes organitzatius on el desenvolupament de l'experiència i l'aprenentatge individual s'entengui com una transacció contínua entre individu i organització. Les contribucions són: Avaluació i desenvolupament professional en les organitzacions en formació: les cartes nàutiques per a la seva implantació, Programa de Desenvolupament Individual i Gestió del Coneixement, Claus culturals i organitzatives per a la implantació de sistemes d'informació en l'Administració de Justícia i Aprenentatge informal i processos d'autoregulació en els centres educatius.

Ponents: Amparo Calatayud, Rafael Escudero Royo, Silvia Martínez, José Luís Muñoz i David Rodríguez-Gómez 

Una de les troballes més potents de la gestió de el coneixement en els últims anys és el redescobriment de la conversa. Conversar, en aquesta orientació intencional i proactiva, és transformadora. Tant pel que parla com pel que escolta. Però aquestes converses han de tenir unes determinades regles per a què siguin poderoses. La conversa que transforma és intencional, empàtica, valent, sincera i possibilita noves possibilitats d'acció.

Aquesta manera d'entendre les interaccions planteja dinàmiques diferents a les tradicionals basades en processos i tecnologia, que deixaven en un pla secundari als veritables protagonistes, a les persones. Aquestes contribueixen de manera directa al desenvolupament organitzacional a través del seu aprenentatge personal.

En aquest simposi comptarem amb tres experts que han treballat des de fa anys en aquesta orientació, i que ja estan oferint resultats tangibles en algunes organitzacions.

Ponents: Ricard Ruiz de Querolt, Manel Muntada, Elisabet Campos, Maria José Beso, Amalio Rey i Enrique Sacanell

La complexitat de la governança pública fa que ens plantegem nous reptes en les administracions públiques. En aquest sentit les administracions continuen apostant per incorporar la innovació en les seves estructures i processos amb la finalitat d'aportar noves i diverses formes i estratègies per afrontar amb més eficàcia i eficiència els reptes socials presents i futurs

La innovació és present en la majoria de relats sobre Administració pública en un pla teòric, però trobem poques experiències pràctiques de la incorporació de la innovació al si de l'Administració tant amb resultats positius com negatius. En aquest simposi donarem a conèixer diferents experiències en les quals la innovació s'ha arribat a posar en pràctica i aportarem eines per facilitar la incorporació de la innovació en la cultura de l'organització.

Així mateix, ens qüestionarem quina és la millor forma de potenciar, difondre o aplicar actituds entre el personal de les administracions públiques amb un enfocament trencador i una cultura que fomenti la capacitat dels governs per innovar.

En el simposi abordarem com la innovació pot ser una estratègia per facilitar els processos de canvi en les administracions des de diferents perspectives. Per això comptem amb experts de diferents administracions i amb acadèmics especialitzats en innovació que faran aportacions sobre el perfil innovador, metodologies diverses, àrees d'aprenentatge per fomentar la innovació i  experiències pràctiques sobre la incorporació de la innovació en la cultura organitzativa i la innovació aplicada a la investigació.

En concret es presentaran les següents experiències: Presentació del Marc competencial del perfil innovador en les administracions públiques. Metodologia i actuacions de formació, La investigació aplicada: el model RRI europeu, investigació responsable i innovadora aplicada a l'Administració pública per a la presa de decisions, El programa per a l'impuls de la innovació en la Junta d'Andalusia, La innovació pública en el Govern Basc. Situació; i La innovació a l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (títol provisional).

Ponents: Eulàlia Pla Rius, Cristina Fumadó Casals, Carme Rovira Riera, Núria Guevara, Elvira Riera, Paz Sánchez, Javier Bikandi Irazabal i Mario Alguacil.

L'educació de qualitat s'ha d'evidenciar tant en processos com en resultats de la mateixa. La forma en què gestionen les persones i les organitzacions el seu coneixement es traduirà en resultats més o menys exitosos. La tecnologia es mostra com a suport clau en els processos de qualitat i en la gestió del coneixement per assolir la màxima eficiència i eficàcia en la mateixa. En aquest Simposi es presenten quatre aportacions vinculades amb aquesta gestió del coneixement i els seus productes en diferents contextos: el primer vinculat a la gestió del coneixement com a instrument referencial en l'èxit escolar de l'alumnat d'Educació Secundària; el segon mostra com l'ús de les TIC a la Universitat es vincula a la gestió del coneixement a través de processos clau, estratègics i de suport. La tercera aportació s'emmarca en una de les eines de gestió com és l'auditoria entre parells per millorar els processos de gestió del coneixement organitzacional en una Institució d'Educació Superior; i a la quarta s'incideix en la formació de professorat a través de les TIC com a element clau per a la gestió del coneixement en diversos països d'Iberoamèrica. Totes les aportacions incideixen en diverses formes de gestionar el coneixement encaminades, des del vessant individual i la organitzacional, a aconseguir millores i qualitat en l'educació, a través de processos, instruments i resultats.

Ponents: Isabel Cantón Mayo, Sheila García Martín, Elena Ferrero de Lucas, Ruth Cañón Rodríguez, Mario Grande de Prado, Marta Quiroga Lobos, Víctor González i Mario Martín Bris.

Aquest treball aglutina diferents visions i experiències de metodologies i estratègies per a la gestió de el coneixement organitzatiu. Aquestes propostes estan ubicades en diferents àmbits, escenaris i països, en concret, de Xile, Colòmbia i Espanya. En les cinc aportacions que es mostren s'exposen experiències sobre temes comuns, tot i que en diferents contextos. Les aportacions versen sobre: ​​Clima organitzacional i gestió participativa en els processos d'autoavaluació, que planteja els processos de diagnòstic institucional en una organització educativa xilena; Les tecnologies al servei de l'autoavaluació institucional, que aborda com una institució educativa colombiana executa l'autoavaluació institucional i els processos de millora amb el suport de la tecnologia; L'autoavaluació col·laborativa en alumnes amb necessitats educatives especials: relació família / escola davant els reptes i problemàtiques educatives en educació primària, que es tracta d'una revisió sistemàtica per conèixer les estratègies de col·laboració i orientació entre alguns centres educatius espanyols i les famílies d'estudiants amb necessitats específiques de suport educatiu; Seminaris docents institucionals: metodologia integradora per a la construcció d'una política d'innovació universitària, que desplega l'estratègia d'innovació que proposa la Universitat Autònoma de Bucaramanga a Colòmbia a través de seminaris de formació de docents; i l'autoavaluació com un bon punt de partida per a una projecció, que es presenta la gestió institucional de l'procés d'autoavaluació en una cursa de pregrau d'una universitat xilena.

Ponents: Mohammed El Homrani, Margarita Aravena Gaete, Nicole Uuquhart Ceriani, Diego Enrique Báez Zarabanda, María Fernanda Bernal Lozano, Antonio Luque de la Rosa, Candelaria de los Ángeles Luis Rodríguez, Adriana Martínez Arias, Rafael Suárez i Alejandro Berrios Avaria. 

L'esgotament de la formació tradicional fa que els professionals de les Escoles i Instituts de formació a l'Administració pública hagin de cercar noves estratègies d'aprenentatge més eficients.

Apareixen, progressivament, propostes d'aprenentatge organitzatiu que superen el marc de la formació de catàleg que, d'acord amb la potenciació del coneixement intern, s'acosten més a les estratègies clàssiques de gestió del coneixement organitzacional.

Aquest simposi pretén reflexionar sobre l'evolució de les estratègies formatives tradicionals i com s'estan transformant.

En l'actualitat i com va poder comprovar-se en recents convocatòries de professionals de la formació en l'àmbit públic (INAP Social, Sevilla, 2019; NovaGob, Sevilla 2019) un gran percentatge de les noves experiències estan relacionades amb la gestió del coneixement. No obstant això, en aquesta nova orientació no existeix unanimitat i no hi ha models clars. Les comunitats de pràctica, per exemple, tot i ser les propostes més utilitzades, tampoc no tenen una definició comuna a totes les organitzacions.

Les aportacions al debat venen de la mà de quatre professionals dedicats a la formació corporativa a organismes que estan posant l'accent en la gestió del coneixement. Comptem amb la participació de José Antonio Latorre Galicia, Cap de Formació i Qualitat de la Diputación de Alicante que ens ofereix un passeig per les Tres dècades de formació corporativa en el sector públic, amb José Manuel Argilés Marín, subdirector d'Aprenentatge de l’Instituto Nacional de Administración Pública que ens explica el procés cap a l'Establiment d'un ecosistema de coneixement en l'INAP, Juan Carlos González González, director de l’Instituto Andaluz de Administración Pública que reflexiona sobre les Experiències de l’IAAP en gestió de el coneixement i Núria Clèries Nerín, directora del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada que fa el mateix amb el model CEFJE.

Ponents: Carmen Seisdedos Alonso, Diana Prieto Pérez, José Antonio Latorre Galicia, José Manuel Argilés Marín, Juan Carlos González González i Nuria Cleries Nerín.

L'any 2020 és el punt de partida de l'anomenada dècada d'acció on, segons la Nacions Unides, han de començar a evidenciar resultats en favor d'un desenvolupament sostenible i apuntar cap a la direcció clara en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per al 2030.

Davant d'aquest important repte, el naixement i consolidació d'organitzacions saludables i sostenibles constitueixen els embrions per apuntalar la societat de segle XXI, on el benestar individual i col·lectiu és prioritari.

En una societat en constants canvis, crisi i incerteses, les organitzacions saludables sobreviuen ja que es caracteritzen per ser resilients. Busquen adaptar-se posant en el centre als seus integrants, vetllant per la salut i el seu benestar, dissenyant canals de comunicació i participació i, en definitiva, apoderant tots els subjectes que la integren fent-los coresponsables dels objectius i resultats de la mateixa.

En el present simposi es tindran en compte en les diferents ponències tres eixos principals:

• La importància de la participació ciutadana i comunitària.
• L'apoderament individual, organitzacional i de la comunitat per fer efectiva la participació en els processos de planificació, presa de decisions i gestió en la producció de transformacions. Des d'aquesta perspectiva s'entén l'apoderament com un instrument per al canvi social i polític incidint en el desenvolupament personal i col·lectiu.
• Establir xarxes de col·laboració entre organitzacions que assegurin la corresponsabilitat de tots en la consecució d'objectius compartits.

Tot això portarà a una presa de consciència que implica adonar-se de les situacions reals i assumir el compromís per al canvi.

Ponents: Isabel del Arco, Óscar Flores Alarcia, María Luisa Guitard, Esteve Saltó, Xavier Llebaria, Anabel Ramos Pla, William V. Massey, Guy Gimenez, Patricia Silva, Alfredo Jover Sáenz, Fernando Barcenilla Gaite i María Ramírez Hidalgo.

Les persones milloren el seu bagatge personal, professional i social amb els anys i a través d'experiències molt diverses; també ho fan en relació amb el seu treball i en el marc de les organitzacions on el realitzen. Aquest coneixement acumulat i que els fa ser més efectius i valuosos per a una organització es pot perdre si no s'estableixen mecanismes adequats per a la seva captació i incorporació al funcionament institucional.

La realització de mapes de coneixement, tallers de formació, registre actiu de procediments de treball i les guies de supervivència en el lloc de treball són estratègies per a fixar el coneixement existent; també són útils: la promoció de comunitats de pràctica, el mentoratge, la rotació de llocs de treball, els esquemes de sortida voluntària, l'avaluació després de l'acció o els projectes intergeneracionals. En tot cas, es tracta de generar plans de transferència del coneixement on es contemplin les actuacions que siguin més pertinents per al context de treball on s'actua.

El present simposi presenta quatre aportacions que permeten situar una anàlisi sobre el bagatge acumulat amb els anys, una proposta sobre la gestió del coneixement expert en una comunitat autònoma i la presentació de plans d'actuació en dues institucions de referència (un ajuntament de gran ciutat i una universitat).

Ponents: Joaquín Gairín Sallán, Magda Vila Figareda, María Rodríguez Rodríguez, Eva Herrero i María Jesús Comellas i Carbó.

La xarxa Internet ha impactat tant en l'àmbit individual com social. La seva creació suposa un punt d'inflexió en els processos de comunicació, relació i, des de fa dues dècades, als educatius. Una educació entesa no només com una estratègia formal de la qual es responsabilitza el sistema escolar sinó un procés continu, al llarg de la vida, que integra també la formació no formal i la informal.

Des d'una perspectiva informal les eines tecnològiques cada vegada tenen una importància més gran. Eines que no només ens permeten accedir a la informació sinó també processar-la, gestionar-la i transformar-la per convertir-la en coneixement. Només si som capaços de seguir aquest procés aconseguirem contrarestar la gran quantitat de dades que ens arribar diàriament i de les que haurem de prendre només aquelles que realment resultin una aportació en termes d'aprenentatge.

Aquest simposi té com objectiu analitzar com separar el contingut veraç d'aquell altre que algú crea amb una orientació clara a l'engany (Fake News) i quines estratègies es poden seguir per contrarestar aquesta situació. Per a això es presentaran tres experiències que exemplificaran com seleccionar i gestionar continguts, com utilitzar una eina com el bloc per gestionar coneixement i quina és la filosofia que emmarca i fonamenta un canal de Youtube amb milers de seguidors. La capacitat que tinguem d'integrar aquestes estratègies en el procés formatiu serà fonamental per redefinir no només el procés formatiu sinó també en propi procés de creació de coneixement. Un procés creatiu que, de manera clara, s'orienta a la co-creació de continguts en contextos col·laboratius digitals.

Ponents: Ernesto Castro Córdoba, Jesús Martínez Marín i Marta Torán Lorente.