SIMPOSIS
Coincidint amb l'evolució dels paradigmes clàssics de formació i aprenentatge, a altres enfocats directament en el rendiment i eficiència professional, els departaments de formació es veuen obligats a posar en crisi, primer, i abandonar després, les seves eines i metodologies tradicionals. Aquesta evolució els porta a la seva integració en departaments més amplis de Recursos Humans on la formació es transforma en noves pràctiques que posen l'accent en el suport a l'autonomia dels aprenents i en la prestació de serveis que descobreixin, acompanyin i estimulin les capacitats i el potencial dels professionals, i per extensió, de l'organització.
Però a la vegada, en un doble moviment, els departaments de Recursos Humans plenament conscients de la importància del coneixement intern com el millor actiu de l'organització, reivindiquen un paper preponderant en l'organització i s'integren en el primer nivell directiu (en terminologia anglosaxona, la C-Suite).
Per confrontar experiències reeixides que han fet aquesta doble evolució, comptarem amb ponents de primer nivell en organitzacions públiques i privades. Algunes d'elles provinents d'àmbits de negoci tant exigents com ho són les empreses tecnològiques i sanitàries. L'objectiu final del simposi serà mostrar com ha de ser el camí que la resta d'organitzacions ha de seguir si volem preservar-les de l'obsolescència en base al desenvolupament de les persones que les conformen.
Ponents: Javier Martínez Aldanondo, Oscar Dalmau Ibáñez, María José Martí González, José Luís Muñoz Moreno i Anna Fornés Colomer.
La gestió del coneixement requereix de mètodes, pràctiques i tecnologies que el facilitin i el converteixin en un gran actiu en les organitzacions que aprenen i s’adapten a la realitat canviant. Els professionals han de tenir les competències necessàries per utilitzar i compartir el coneixement de manera eficaç així com els recursos i la direcció adequada.
En aquest seminari hi participen institucions de diferents àmbits i sectors que, amb els seus projectes de gestió del coneixement, han aconseguit la millora dels professionals i de l’organització. Casos reals que han donat el salt del "vull fer gestió del coneixement" a "fem-ho" amb l’evolució de la cultura organitzativa i el desenvolupament d’eines concretes. Eines que afavoreixen contextos àgils d’aprenentatge actiu, d’intercanvi, de generació de noves idees.
Serà una oportunitat per debatre casos exitosos d'organitzacions que han sabut identificar el coneixement rellevant a i per l'organització, difondre'l, compartir-lo perquè sigui patrimoni comú generador de nou coneixement i de desenvolupament dels projectes i dels professionals.
Ponents: Pilar Saura Agel, Begonya Folch, Àlex Hinojo Sánchez i Araceli Crespo Bachero.
L'educació és un dels àmbits d'activitat humana que més aviat es va incorporar a la vertiginosa carrera digital iniciada a inicis dels noranta del segle passat, amb el tret de sortida donat pel CERN declarant la web de domini públic. Gairebé des dels primers moments la formació en línia va començar a desenvolupar-se, transcorrent tot just una dècada fins a començar a consolidar-se com modalitat habitual en diferents àmbits i nivells educatius. La xarxa, com a font inesgotable de continguts i amb les seves possibilitats infinites de comunicació entre persones, semblava oferir la promesa de fer realitat les propostes més renovadores dels vells pedagogs progressistes del segle XX -Dewey, Montessori, Freinet, Illich ... I en certa manera així va ser. El desenvolupament dels LMS i l'aplicació de les xarxes socials com a eines d'aprenentatge han contribuït enormement al sorgiment de noves pedagogies basades en els supòsits de l'aprenentatge social i col·laboratiu, i en formes d'aprenentatge de tall constructivista. Actualment l'ús de la xarxa i de la tecnologia digital ha impregnat la pràctica educativa de forma generalitzada sense fer gairebé distinció entre modalitats online i presencials.
Aquest simposi té com a objectiu formular-nos preguntes sobre el futur de l'educació identificant aquelles tendències i factors socioculturals i sociotecnològics que previsiblement transformaran definitivament l'ecosistema educatiu actual a les pròximes dècades. Parlarem doncs de tecnologies exponencials, del blockchain, d'automatització i d'intel·ligència artificial, però també dels nous aprenents digitals, de les formes no sempre evidents de consumir continguts a la xarxa i atribuir veracitat a la informació que rebem i, per descomptat, aprofundirem en la veritable naturalesa de l'educació digital on la xarxa, en tota la seva extensió, es perfila com el gran entorn d'aprenentatge d'un món hiperconnectat.
Ponents: Cristóbal Suárez-Guerrero, Xavier Ferràs, Xavier Mas Garcia i Pablo Lara-Navarra.
Vivim en un món en constant evolució, on mantenir-se òptimament preparat per afrontar els reptes professionals, suposa un desafiament sense treva per als treballadors i les empreses de la majoria de sectors. El desenvolupament de les tecnologies està propiciant un canvi cultural en la forma en què aprenen les persones i les organitzacions, un canvi basat en la col·laboració, el treball en xarxa i la gestió del coneixement.
En un entorn divers i canviant com en el que estem immersos actualment, els models tradicionals d'aprenentatge a les organitzacions han de replantejar-se. S'està donant pas a altres models, que potencien els entorns col·laboratius, el treball en xarxes corporatives, en què compartir coneixement, bones pràctiques, experiències, idees, millores operacionals, etc... d'una manera àgil, ràpida i accessible en el moment i lloc que es necessita. És una forma de donar resposta a les demandes existents avui dia a les empreses, on es demana als treballadors que s'adaptin als canvis continus.
Donar resposta a aquestes demandes no és una tasca senzilla, sobretot, a organitzacions que encara conserven una estructura tradicional. Per facilitar aquesta nova orientació i fomentar la transformació en aquestes estructures, és necessari crear ambients inclusius i diversos que fomentin la relació de persones, més enllà del seu entorn més pròxim, i que activin la seva vocació i passió per aprendre. En definitiva, facilitar les condicions necessàries per aportar valor i desenvolupar organitzacions competitives i saludables en un context diferent, en el qual compartir coneixement i experiència es converteixi en un valor organitzatiu.
En aquest simposi comptarem amb les experiències de tres casos en grans organitzacions privades i d'àmbit públic de diferents sectors. La participació des d'àrees organitzatives diverses com són l'àrea de gestió de coneixement, l'àrea d'innovació i el departament de Persones i Formació, enriquirà la sessió amb les seves variades perspectives.
Veurem com les comunitats de pràctica, els entorns col·laboratius i el treball en xarxa s'estan convertint en un instrument eficaç per donar resposta a aquestes noves necessitats, fomentant l'aprenentatge i la innovació. L'origen dels casos i àrees organitzatives és diferent, els components, els models d'implantació i els sistemes d'informació que els suporten varien entre ells. Es tracta de diferents adaptacions al context cultural propi de l'organització, però en que es persegueix una mateixa finalitat.
Ponents: Maria Isabel Escaler Puigoriol, José Manuel Trejo Menayo, Concepción Laguela Carballosa, Eva María Trillo Sanchez i Pablo Monteagudo Haro.
El talent humà és ampli, complex, difús i difícilment es pot gestionar. Per la seva banda el learnhability suposa la curiositat i la capacitat d'aprendre noves habilitats per mantenir-se empleable a llarg termini. A la primera aportació es revisen les publicacions en revistes educatives sobre la Gestió del Talent des de l'any 2010 al 2017. Els criteris de selecció han estat revistes en espanyol indexades a Dialnet amb text complet dins Psicologia i Educació. S'utilitza una taula de freqüències segons els anys de publicació i els països de publicació, que permetin conèixer i aprofundir en l'estat de la qüestió dins el context hispanoparlant. Destaca l'any 2014 com aquell amb més articles publicats, junt amb el 2016. Els resultats mostren una major proporció d'articles publicats a Espanya, seguit per Perú, Colòmbia i Veneçuela.
Els resultats obtinguts en la segona aportació mostren la capacitat per treballar en grup, el grau de compromís amb les activitats que desenvolupen a la institució educativa, l'adequada comunicació que estableixen amb companys i docents i la seva alta satisfacció amb l'ensenyament rebut i amb l'ambient de treball a la institució universitària. Sobre la capacitat d'aprenentatge destaca la capacitat dels estudiants per adaptar-se a noves situacions i per acceptar canvis de residència per exercir la professió.
En l'aportació 3, el DOCS ofereix una radiografia d'una escola pilot que pot generar converses i accions orientades al canvi i a la millora. Els processos de canvi no han de començar necessàriament pel que no funciona (ítems menys puntuats); es poden iniciar millorant el que ja és excel·lent per generar avantatges competitius. Conèixer els uns i els altres és important per a una millor direcció i desenvolupament de les persones.
L'aportació 4 es situa en el context de la persona, referit al Màster de Secundària i d'aquí s'infereix el talent personal, amb una aproximació conceptual al talent, a la seva naturalesa i components i de la importància de la seva gestió, més aviat autogestió. Es va treballar un qüestionari d'autopercepció en l'exercici de les seves competències per a l'aprenentatge i l’autodesenvolupament, així com l'autoanàlisi de la seva pròpia autonomia amb relació al seu èxit personal-acadèmic-professional.
Ponents: Mario Grande de Prado, Elena Ferrero de Lucas, Ana Rosa Arias Gago, Isabel Cantón Mayo, Ruth Cañón Rodríguez, Sheila García-Martín, Mireia Tintoré, Antoni Arasanz, Begoña Ladrón de Guevara, Ramón Pérez Pérez i Marta Soledad García Rodríguez.
Amb aquest simposi volem aportar algunes de les experiències ja consolidades des de la perspectiva acadèmica i professional en relació al lideratge a les organitzacions de la societat de la informació. En els darrers anys, s'ha deixat de parlar de "ser un líder" però ha ressorgit un nou enfocament cenyit a "exercir el lideratge". Les ràpides transformacions en la societat actual comporten la necessitat d'adaptar-se a nous contextos organitzacionals, amb nous líders que batallen en la seva feina amb noves estructures organitzatives, nous processos en la gestió del coneixement i amb entorns més flexibles i adaptats a la societat de la informació i el coneixement. S'està exercint un lideratge transformacional adaptat a l'existència d'un nou plantejament pel que fa a l'educació, la formació, la capacitació i del qual s'estan produint un conjunt de bones pràctiques. Aquesta societat de la informació demana una sèrie d'habilitats i competències clau a l'hora de liderar grups i organitzacions, ja que cada vegada més, importa comptar amb els millors talents i capital humà. Queden aquí plasmades aquestes experiències com accions de bones pràctiques a l'hora d'exercir el lideratge.
Ponents: María Pilar Cáceres Reche, Juan Manuel Trujillo Torres, Antonio Campos Soto, Juan J. Leiva Olivencia, José María Romero Rodríguez, Jesús López Belmonte, Arturo Fuentes Cabrera, Rebeca Soler Costa i Inmaculada Aznar Díaz.
La formació dels servidors públics sempre ha format part de les polítiques de gestió dels recursos humans a les Administracions Públiques. El procés de promoció dins el sector públic sempre s'ha basat, en part, en l'acreditació de coneixements. Amb el temps, a mesura que les demandes socials eren canviants i les transformacions tecnològiques s'incorporaven a la gestió pública, els coneixements dels servidors públics s'anaven adaptant a les noves circumstàncies. Amb això, la formació contínua s'incorporava plenament dins l'activitat normal del sector públic. La gestió del talent passava a ser un actiu de les polítiques públiques.
Amb el temps, les pròpies tecnologies formatives han patit canvis importants. Els processos d'aprenentatge, encara basant-se en els mateixos principis bàsics de sempre, s'han transformat o adquirit una altra dimensió per la incorporació de nous recursos i tècniques que augmenten la seva eficiència. Ara, la formació en el sector públic s'enfronta a nous reptes i desafiaments que qüestionen alguns dels paradigmes tradicionals dels models formatius habitualment utilitzats. Han sorgit nous camps i nous enfocaments en relació a l'aprenentatge de les persones i la transmissió del coneixement dins les organitzacions que inviten a repensar el paper de la formació de les Administracions Públiques.
Davant aquesta nova realitat, els responsables de les organitzacions, els agents socials, els professionals de la formació i els treballadors públics han d'articular un nou relat formatiu per respondre a aquesta nova situació. Les inèrcies del passat no serveixen per resoldre la gestió del coneixement i el talent en el sector públic. De la mateixa manera, com fa anys, va haver un ampli acord per enfortir la formació contínua, ara és necessari tornar a repensar les polítiques formatives incorporant noves perspectives, nous mètodes i noves estratègies desenvolupades creativament des de diversos àmbits organitzatius. Fan falta nous compromisos i noves decisions compartides que serveixin per refer el relat del sentit i el valor de la formació a les Administracions Públiques.
Ponents: José Antonio Latorre Galicia, Maria Rodríguez i Rodríguez, Francisco Saavedra García i José María Sánchez Bursón
Després de més d'una dècada d'intervenció sistemàtica per part de moltes administracions públiques en la posada en marxa de comunitats de pràctica, ens trobem davant d'una gran paradoxa: són reptes aparentment senzills que costa molt consolidar; o bé, són moltes les iniciatives que es posen en marxa però poques les que finalment prosperen.
Davant d'aquest fet, s'ha convertit en una obligació preguntar-nos per què passa i què podem fer per ser més eficients. I en concret: davant la gran existència i popularitat de les comunitats de pràctica que pretenen solucionar el gap entre la pràctica laboral real i la ideal en base al coneixement compartit dels implicats, per què no s'estenen més aquestes agrupacions ara que estem més a prop que mai d'organitzacions més horitzontals?
Per respondre a aquestes preguntes el simposi comptarà amb experts de provada experiència aplicada que estan posant en marxa comunitats de pràctica tant en organitzacions públiques com privades.
Ponents: Manel Muntada Colell, Ángel L. Arbonies Ortiz i Javier Martínez Aldanondo.
La societat del coneixement ja és una realitat que ens envaeix i condiciona. La nostra connexió i dependència de la Xarxa és cada vegada més gran, si considerem que, en el nostre context, entre el 70 i el 90 per cent dels joves i segons edats són usuaris habituals d'Internet i el 70% dels menors utilitzen xarxes socials i una part important d'ells generen continguts en les mateixes. A nivell més general (Red Innova, 2011), els internautes espanyols ja utilitzaven les xarxes socials per compartir informació (82,68%), contactes professionals (69,83%) i contactes entre amics (58,65%).
La situació descrita denota un canvi radical en les formes com es genera, utilitza i incrementa el coneixement personal i professional; també, posa en evidència la importància que adquireix l'aprenentatge informal derivat i planteja les formes com es manifesta i pot utilitzar-se en el marc de les diferents organitzacions. El present simposi presenta dos estudis realitzats en el marc de les administracions públiques: un, sobre les bones pràctiques en la creació i generació del coneixement i, un altre, sobre els sistemes informals que fan servir els treballadors públics per millorar les seves competències en el lloc de treball . També recull dues aportacions sobre estratègies i instruments validats per a la promoció i desenvolupament dels aprenentatges informals en les organitzacions.
Ponents: Aitor Silván Rico, Ana Fernández Félix, Saida López Crespo i Aleix Barrera-Corominas.
L'Escola d'Administració Pública de Catalunya té els reptes estratègics següents: implantar un model de prestigi orientat a la formació acadèmica, política, administrativa i humanista del personal de les administracions públiques catalanes; adequar la seva oferta de serveis i recursos a les exigències i les polítiques socials del segle XXI, i reforçar les seves xarxes internacionals amb centres homòlegs i acadèmics, posicionant-se entre els principals referents internacionals en la formació i la recerca en l'àmbit públic. Així, la nova estructura de l'escola vol potenciar la formació en alta direcció i la investigació, la formació contínua professionalitzadora i la projecció externa, orientada cap a un model d'excel·lència.
El projecte que presentem parteix del Projecte de Llei, aprovat el 21 de juliol de 2015, d'ordenació del sistema de direcció pública professional de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic. L'objectiu d’aquest projecte de llei va ser la professionalització, mitjançant el corresponent desenvolupament normatiu, dels càrrecs directius, introduint criteris d'idoneïtat i competència professional per a l'accés i l'avaluació de resultats.
Sota aquesta premissa, l'Escola inicia els treballs per desenvolupar el perfil professional de la funció directiva, detallant les funcions i les competències necessàries per dur-les a terme a partir dels principis d'actuació que s'estableixen en el projecte de llei. La finalitat és elaborar un diccionari de competències de l'alta funció directiva, avaluar el nivell actual dels directius en relació a aquestes competències i desenvolupar els itineraris de formació adequats i poder configurar itineraris de formació personalitzats.
Les competències i habilitats directives són un element central per a qualsevol organització que vulgui donar resposta als reptes que se li plantegen i acomplir la seva missió de forma efectiva. Tanmateix, assolir organitzacions amb altes capacitats directives requereix esforços importants i la seva planificació prèvia. En el present estudi (IVÀLUA) hem realitzat un anàlisi de les competències directives a l’administració pública catalana, identificant àrees competencials a prioritzar així com estratègies pel desenvolupament de les persones i les organitzacions del sector públic. L’estudi ha comptat amb una enquesta, que han respost 312 directives públiques, en que se’ls ha demanat que valorin el seu grau d’acord o desacord amb una sèrie d’afirmacions relatives a les competències i habilitats directives identificades com a rellevants. Paral·lelament, per desenvolupar una millor comprensió d’aquestes, s’han realitzat 9 entrevistes en profunditat a directives públiques de diferents perfils. Els resultats de l’estudi indiquen que cal potenciar determinades àrees competencials i suggereixen que cal continuar potenciant una oferta formativa d’orientació pràctica.
Així mateix en el simposi es presentaran altres aportacions sobre la gestió del talent a les administracions públiques, la formació dels directius en l’àmbit de la salut, les competències claus dels estudis universitaris lligades al món laboral i l’avaluació de la selecció d’accés a l’administració pública en diferents administracions.
Ponents: Eulàlia Pla Rius, Tània Fernàndez Lleonart, Marta Camps Soler, Alexander Rodríguez López, Nuria Portillo-Poblador, Oscar Dalmau Ibañez, Carlos Mª Suso Llamas, Ana M. Castaño i Antonio L. García-Izquierdo.
El continu creixement de l'esperança de vida (que ara està en 82 anys) i els avenços de la medicina, sumat al també continuat descens de l'índex de natalitat, auguren un futur en què els més grans de 50 anys serem la nova majoria. Això es traduirà en carreres professionals més llargues i que exigiran d'una permanent actualització d'una banda i en el desenvolupament de polítiques de Recursos Humans que tinguin en compte tant l'envelliment de les plantilles com la problemàtica de la convivència generacional.
La revolució demogràfica que estem vivint posa a primera fila als treballadors madurs (+50) que són en aquest moment al nostre país el doble que els menors de 18. Això ens presenta un panorama en què aquest col·lectiu haurà de seguir aportant valor i romandre productius ja que és molt difícil que es produeixi el relleu generacional tradicional.
D'altra banda, vivim en una societat fortament edatista (discriminació per edat) que dificulta enormement l'allargament de les carreres professionals dels treballadors fins al punt que en nombres globals són molts més els aturats majors de 45 anys que els menors de 35. Aquest col·lectiu sènior té moltes dificultats per reincorporar-se a una empresa en el cas d'estar desocupat o rellançar o prosseguir la seva carrera professional en el cas de romandre en l'organització i en moltes ocasions la seva pròpia actitud no ajuda a la seva posada en valor com a professional.
La convivència en una organització de fins a quatre generacions diferents fa imprescindible traçar programes que facilitin la relació i l'intercanvi de coneixement intergeneracional i que estimulin la creació d'equips de treball multigeneracionals.
Ens proposem revisar les experiències que en matèria de Gestió de l'Edat (Age Management) s'estan produint al nostre país i en països del nostre entorn en què ja és una realitat l'envelliment de les plantilles de professionals i analitzar com el professional madur pot construir una nova proposta de valor a partir de la seva experiència, però adaptant a les noves necessitats i requeriments de les empreses el seu ofici o professió.
Ponents: Laura Rosillo, Eva Herrero i Magda Vila.
L'interès i preocupació pels processos d'aprenentatge és cada vegada més gran entre professionals i teòric-investigadors (no només de l'àmbit educatiu) per la seva contribució tant al benestar de les persones, com a la millora de les organitzacions i de la societat en el seu conjunt . A l'àmbit estrictament pedagògic, les teories sobre l'aprenentatge social són àmpliament conegudes i gaudeixen d'una llarga trajectòria. No obstant això, no ha estat fins a la seva translació a l'àmbit de les organitzacions, de l'aprenentatge organitzatiu, de la feina en el lloc de treball, que aquestes teories i principis sobre aprenentatge social i aprenentatge en xarxa estan concentrant l'interès que es mereixen. En relació amb aquesta temàtica, el present simposi presenta quatre aportacions que pretenen il·lustrar, des de perspectives i àmbits diferenciats, investigacions i experiències pràctiques sobre polítiques, dinàmiques i eines que permeten desenvolupar processos d'aprenentatge el treball en xarxa, amb i sense ús de la tecnologia.
La primera aportació es centra en l'àmbit socioeducatiu i té el doble objectiu de fomentar l'aprenentatge en xarxa i connectar els diversos serveis socioeducatius del districte barceloní del Raval. La segona contribució mostra alguns dels resultats d'una investigació d'àmbit nacional sobre els processos d'aprenentatge organitzatiu en els centres educatius de primària i secundària, així com l'ús que realitza el professorat de la tecnologia per a, entre altres coses, interaccionar i aprendre. El tercer text presenta una proposta de plataforma que té per objectiu potenciar la capacitat de treball i aprenentatge en xarxa del personal del Banc de Llet del Banc de Sang i Teixits de Catalunya. L'última contribució realitza una revisió de les característiques i necessitats de formació dels directius del segle XXI i proposa un programa de desenvolupament professional fonamentat en l'action learning. Aquestes quatre contribucions suposen una clara evidència d'una tendència cada vegada més marcada i demandada cap a propostes que permetin generar processos d'aprenentatge amb i mitjançant altres, tant en context laborals tancats com a àmbit sociocomunitaris més oberts i dinàmics.
Ponents: Anna Díaz-Vicario, Edgar Iglesias Vidal, Sara Franco Farré, Alicia Marzo Salas, David Rodríguez-Gómez, José Luís Muñoz Moreno, Vanessa Pleguezuelos Hernández i María Pilar Gamarra Gamarra.
