SIMPOSIS

En aquest simposi es reflexiona sobre com l'expansió del Big Data, i el subsegüent impuls que aporta a la intel·ligència artificial i al conegut com machine learning (sistemes d'aprenentatge automàtics), afecten i s'introdueixen en el dia a dia de les persones i organitzacions.

Concretament, es fa menció als canvis que es produeixen en diferents àmbits professionals d'aplicació, com és el camp de la salut, de l'oci, l'organitzacional i el de la formació i l'aprenentatge.

El ràpid creixement i eficàcia que demostren aquestes aplicacions, impulsades per la tecnologia, canvia substancialment tots els aspectes en els que s’introdueixen. Operen en lògiques d’innovació disruptiva, amb la qual cosa comporten la transformació radical d’entorns i conductes. És per això que es necessita una reflexió en profunditat que faci conscients a la societat de com devem introduir-les i “gestionar-les” en les nostres vides i entorns.

Entre les formes d'aprenentatge que van més enllà del model tradicional de formació, emergeix un producte que pot produir aprenentatge en el lloc de treball i en el lloc de treball i en l’espai personal: el MOOC. En aquest simposi presentarem diferents organitzacions públiques i privades que han optat pels MOOC i podrem debatre els seus pros i contres.

L’objectiu és aportar elements de reflexió i experiències entorn al canvi d’escenari que el desenvolupament de la societat de la informació i especialment de les tecnologies de la informació i comunicació, està provocant en la forma en què les persones i les organitzacions aprenen. Es tracta d’un canvi que, per la seva envergadura, potencial i implicacions, alguns l'han qualificat de canvi de paradigma, ja que altera els supòsits bàsics sobre els que s’ha construït la formació de les persones dins de les organitzacions. 

El simposi intenta representar la forma en què s’aborda, des de diferents angles, la producció i gestió del coneixement en una institució que presenta números escalars d’importància, tant a nivell d’estudiants com dels col·laboradors en general i dels professors en particular.

Les perspectives des de les quals fem la transferència de la nostra experiència (teòrica/pràctica) es desprenen de tres iniciatives específiques que Duoc UC, Institució d’Educació Superior Tècnica Professional xilena (ESTP), es troba implementant. En primer lloc des de la part desenvolupada per mitjà de l’Observatori Duoc UC, entès com una plataforma permanent i actualitzada que integra informació parcialment dispersa; presenta anàlisis i opinions qualitatives; genera espais d’expressió professional i alimenta de manera periòdica a usuaris determinats en l’àmbit al qual s’orienta.

En segon lloc, entenent que el coneixement i l'acompliment professional estan estretament relacionats, s'ha configurat un model de gestió del coneixement en l'àmbit de la innovació acadèmica com un procés d'aprenentatge i de generació de coneixement que cerca impulsar el desenvolupament organitzacional. Per últim, i en la mateixa línia, des del que denominem "Projecta Duoc" incorporem el concepte d'innovació oberta, que promou i facilita aquesta com una eina de generació de valor per el desenvolupament institucional. 

En aquest treball s'ha portat a terme una recopilació de diferents estudis, intervencions, i investigacions socioeducatives, centrades en contextos vulnerables, situats al Sud d’Europa, amb la finalitat de poder compartir coneixements després de la seva lectura.

Es fa referència a la situació del mercat laboral en el sector del temps lliure i oci, destacant la varietat en la formació, qualificació i treball dels treballadors i treballadores en aquest sector. Per una altra banda, algunes intervencions a les que es fa menció, enfocades a una població específica, amb situacions de pobresa i risc d’exclusió social, s’han centrat en donar cobertura a les necessitats bàsiques de manera urgent, realitzant a més, projectes d’intervenció social. També els menors no acompanyats, como un altre col·lectiu específic i amb unes característiques determinades, demanden unes intervencions socioeducatives especials que s’implementen i a les que es fa referència. Altres situacions socials, com són els fluxos migratoris, comporten la necessitat d’intervenir amb la població immigrant i la organització dels seus centres d’estada temporal, en els que es concedeixen serveis i prestacions socials bàsiques a aquest col·lectiu. Independentment del tipus de població, en ocasions i per diversitat de necessitats educatives i formatives, les persones i comunitats interactuen per crear diferents tipus d’aprenentatges i així aconseguir diferents metes, objectius o resultats d’aprenentatge. D’aquesta manera també s’ha investigat sobre ONGS, ONL i associacions de primer nivell, que treballen aquests aprenentatges informals intencionats, dels que es beneficia una part de la població, incloent l’esmentada anteriorment.

Les intervencions i investigacions comprenen diversos temes, col·lectius i contextos, però, d’una forma o una altra es perceben i es creen aprenentatges compartits en els que l’educació no formal i informal, està present de manera directa o indirecta en el desenvolupament del procés.

La promoció i desenvolupament de Comunitats de Pràctica Professional (CoP) ja és una realitat a la majoria dels espais professionals. Poc a poc se sedimenta la idea que els professionals són els vertaders coneixedors de la realitat als llocs de treball i posseeixen la clau de moltes de les possibles millores. Aquest reconeixement, que valoritza als treballadors i el seu coneixement com la base de la innovació, pot ser productiu per les persones i les organitzacions si es transforma en sistemes efectius de treball col·laboratiu i en millores dels sistemes i dels seus resultats.

La present aportació es focalitza en l’avaluació de les CoP i es pot considerar deutora de l’obra col·lectiva (Gairín, 2015) que sintetitza els resultats més significatius del Projecte “La creació i gestió del coneixement en comunitats ‘online’ de pràctica professional/ CGC-CoP” (EDU2010-18506)”. Partint dels anàlisis realitzats, aprofundeix en la cerca d’indicadors d’avaluació, al mateix temps que proporciona orientacions per la seva aplicació.

El simposi parteix de la base que, per primera vegada a la història, les persones podem autogestionar-nos la formació permanent i l’actualització professional sense necessitat d’un departament de formació o la tutela d’un departament de recursos humans. Això ja és així, i moltes organitzacions (sobretot empreses) deixen aquest tipus de formació a l’esfera de la pròpia responsabilitat de l’empleat. També de la idea contrastada de què el coneixement es produeix en contextos en els que es propicia la interacció entre iguals, compartint experiències i dades, permetent a les persones generar noves idees a partir de les diferents opinions de l'equip/grup. 

El present simposi reflexiona sobre com avui pràcticament totes les organitzacions tenen experiències d’aprenentatge situat. Per a això, partirem de l'anàlisi de cinc experiències que ens serviran per a mostrar quins són els nous canals, escenaris, instruments, actors i dinàmiques per a portar a terme aquest aprenentatge situat.

Aquest treball integra cinc estudis de cas que aborden temàtiques associades amb processos d’aprenentatge col·lectius, contextualitzats en escenaris educatius específics i analitzats des de la perspectiva de la gestió. En aquest sentit, entre els casos presentats es troben institucions de contextos socioeconòmics diversos; d'àmbit públic i privat; i de zones urbanes i rurals. 
Cada investigació posa en evidència la importància de l'anàlisi situat de fenoments rellevants com els relacionats amb el lideratge educatiu, el treball col·laboratiu, la imatge, identitat i clima institucional. Tots ells aborden aspectes clau que incideixen en els processos educatius, si bé no tots tendeixxen a ser evidenciats d'igual manera. Això es deu - entre d'altres motius - als diferents nivells de visibilitat que adquireixen les dinàmiques organitzacionals.

Potser el més rellevant d’aquestes aportacions és que permeten comprovar que el mapa de ruta metodològic aquí proposat resulta accessible de ser aplicat a qualsevol context, requerint d'un parell d'instruments bàsics per la seva posada en pràctica: lideratge per organitzar el procés de millora i convicció col·lectiva de voler transitar per canvis que consolidin la dimensió professional de la funció educativa.

L'aprenentatge experiencial que adquireixen els mestres durant el pràcticum és idoni per a que aquests es formin i desenvolupin les competències professionals, aprenent informal i formalment i posant en pràctica continguts adquirits en les diferents assignatures del grau en un context real. Aquesta formació pot obtenir-se a través de dos enfocaments: l'aprenentatge experiencial i la pràctica compartida.

Partint d'aquesta base, aquest simposi presenta, en primer lloc, un registre experiencial per a conèixer l'autopercepció dels aprenentatges adquirits pels estudiants d'Educació Infantil de la Universitat de Lleó. En segon lloc, es presenten les percepcions dels agents implicats en el desenvolupament dels pràcticums a nivell de Màster (alumnes, tutors acadèmics i de centre), considerant en l'anàlisi elements clau per a què es produeixi coneixement i aprenentatge, com són el rol de l'orientador, la participació en l'activitat, elements de l'entorn i la cultura del centre educatiu. 

Tanmateix, es presenten diferents estratègies per afavorir la col·laboració entre les universitats i els centres educatius per a potenciar el desenvolupament de competències transversals en els futurs professionals de l'educació.

Ens trobem en la Societat del coneixement la qual, a més, és plural, global, digital i hipertextual. L’aparició d’Internet i el món digital han generat un canvi radical en la manera d’accedir i transmetre el coneixement. L’aprenentatge ha deixat de ser una activitat interna i individual per passar a ser una activitat col·lectiva i en xarxa, tal com apunta la teoria del conectivisme. L’educació del s. XXI ha de donar un salt endavant i trencar els marcs de referència del segle passat on el professor era el centre i l’estudiant un element passiu, amb interaccions controlades i que incorpora coneixements curriculars fragmentats i que generalment són poc estimulants per a generar un aprenentatge real. Es fa necessari enfocar un canvi de paradigma en educació.

En aquest simposi es presenten diferents propostes sota el format Flipped Classroom, entès com a estratègia que proporciona més oportunitats per a què els estudiants s'involucrin en el pensament crític i independent i construeixin el seu propi aprenentatge interactuant col·laborativament. A més, permet al professorat una major flexibilitat per oferir en les seves classes oportunitats d’aprenentatge basades en activitats de resolució de problemes, incidint en la retroalimentació i orientació als estudiants.

El simposi presenta experiències de l'àmbit públic, i dins d'aquest des de la perspectiva de les Universitats, de les Escoles de Formació a les Administracions Públiques i les Administracions Locals, i també de l'àmbit privat, concretant la situació de la gestió del coneixement en el sector mèdic. Per a això, part de la reserva sobre l'expressió que dóna el títol al simposi ("Noves formes d'aprenentatge") en el sentit que probablement no es tracta tant de noves formes, que també, sinó de formes que ja existeixen a les que se'ls dóna ara visibilitat i espai per a créixer dins de l'organització.

Es tracta de formes d'aprenentatge que van més enllà del model tradicional de formació, entés com un model que té com exponen principal que l'identifica, la formació planificada: curs, taller, etc. amb uns objectius d'aprenentatge, uns continguts, unes activitats d'aprenentatge i una avaluació que es porta a terme en un moment i un espai físic o virtual determinat.

Hem d'entendre, per tant, que és una dimensió que, segons qui parla i el context en el que hoi fa, pren el nom d'aprenentatge informal, aprenentatge en el lloc de treball, aprenentatge col·laboratiu, gestió del conexiement o altres expressions. 

La formació dels empleats públics de l'administració espanyola, tot i ser una activitat que s'ha sistematitzat en els últims 20 anys, ha intentat resoldre les necessitats d'aprenentatge dels funcionaris alhora que els imprescindibles processos de canvi i modernització de les respectives institucions.

És en aquest context on observem que han anat sorgint iniciatives, algunes més institucionals i altres fruit de la mentalitat innovadora d'alguns empleats públics, basades en una altra concepció de la formació i l'aprenentatge. I al mateix temps, ha motivat canvis en els departaments responsables de prestar aquest servei, més preocupats ara per donar respostes concretes i ràpides a les necessitats plantejadrs, posant més la mirada en l'usuari alumne i creant espais col·laboratius organitzacionals en els que es genera aprenentatge i augmenta el coneixement crític de la institució.

Les experiències recopilades en aquest simposi són una mostra representative de les iniciatives descrites, de tal manera que n'hi ha de tots els nivells d'administració (central, autonòmica i local). Hi ha moltes més, evidentement, però les seleccionades intenten aportar llum sobre aquelles que estan basades en l'aprenentatge social i el treball col·laboratiu.

En el present treball presentarem com des de la implementació de la denominada Metodologia APRA diferents institucions en diversos nivells educatius han aconseguit crear nous formats d’aprenentatge a partir de la detecció de les seves necessitats, la planificació de les seves activitats i la posada en marxa d’intervencions que les han permès canviar la realitat educativa de les seves dependències.

Tot i que la proposta metodològica anava en els seus orígens encaminada a identificar col·lectius vulnerables en la universitat, es va adoptar com a mesura de desenvolupament del currículum del màster en Gestió del Aprenentatge que és impartida a la Universidad Veracruzana, la qual cosa va propiciar que aquells que cursaven el màster repetissin com una bona pràctica el model i amb això aconseguissin reconèixer les necessitats que es presentaven en escoles d’educació primària. Aquest fet fa que tinguem un parell d’estudis enfocats en diferents graus i temàtiques, però que comparteixen haver desenvolupat el treball des de la metodologia APRA i haver contribuït en un projecte d’intervenció per al foment de valors en la convivència escolar.