SIMPOSIS
La transversalitat de gènere és el terme que s’utilitza al nostre país com a traducció del terme anglès gender mainstreaming. Aquest concepte és l’herència més important de la IV Conferència Mundial de les Dones (Beijing, 1995), i la seva traducció literal és “corrent principal de gènere” o bé “corrent principal centrada en el gènere”.
El gender mainstreaming es refereix al fet que la perspectiva de gènere ha de travessar totes les polítiques i actuacions públiques, així com tota l’administració pública. La transversalitat de gènere parteix del reconeixement que les polítiques públiques són androcèntriques, i, per tant, són mecanismes de reproducció de la desigualtat.
Des de Beijing s’ha aconseguit elevar el rang normatiu i operatiu de les polítiques d’igualtat de gènere, aportant obligatorietat, estructures i instruments concrets, però en la pràctica, el grau d’implementació és desigual i limitat. El focus s’ha centrat en el desenvolupament de processos tècnics que han aplicat mecanismes de treballs per desenvolupar la transversalitat de gènere (llenguatge no sexista, paritat, informes de gènere, …). No obstant això, la transversalitat de gènere requereix un canvi estructural, de compromís polític i de treball en xarxa que reuneixi espais de coordinació i cooperació horitzontal, i l’establiment d’objectius estratègics compartits.
És necessari continuar treballant per construir un canvi en la cultura institucional en la qual les diverses parts polítiques i tècniques incorporin reptes que no formen part de la seva missió o competències més habituals. Requereix una visió integral que inclogui la igualtat com un element nuclear i que aquesta noció es tradueixi en la dinàmica administrativa quotidiana, assumint que la perspectiva de gènere és un indicador d’una major qualitat i efectivitat de la intervenció pública per a la transformació social feminista, i, en definitiva, és una qüestió de drets.
En aquesta línia, es presenten quatre iniciatives desenvolupades al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, a través de l’Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista (OCJVM), i de la Direcció General per a l’Eradicació de les Violències Masclistes del Departament d’Igualtat i Feminismes.
D’acord amb la missió de l'EAPC, i en consonància amb el seu Model d’Aprenentatge i Desenvolupament (MAD-EAPC), desplega la seva activitat al voltant de diversos rols, d’entre els quals destaca l’esdevenir una plataforma d’aprenentatge i desenvolupament. Aquesta institució educativa, així com d’altres del mateix àmbit d’actuació de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic, i de l’Administració local, orienten la seva acció a proporcionar eines perquè el seu principal públic destinatari –els servidors públics de Catalunya– puguin aprendre al llarg de la seva trajectòria professional.
I és en aquest context que la intel·ligència artificial (IA) adquireix protagonisme, com a suport al disseny instruccional per als tecnopedagogs i altres professionals que es dediquen a generar i impulsar les accions d’aprenentatge i desenvolupament.
Les potencialitats de la IA per contribuir a generar experiències d’aprenentatge efectives i personalitzades tot just s’està començant a explorar. La seva aplicació, tant pel que fa a la gestió i automatització de processos, com en l’anàlisi de necessitats d’aprenentatge, la generació de continguts i recursos d’aprenentatge, o l’avaluació i la retroalimentació, es troba en un moment emergent. Així, malgrat que el camí tot just comença, diverses de les institucions esmentades han volgut ser-hi des del principi i, amb les cauteles i pensament crític necessari, han començat a posar-la en pràctica. El simposi s’orientarà precisament a reflexionar sobre les bases per posar-la en pràctica i a analitzar tres casos aplicats i pràctics en diversos contextos de l’administració pública catalana.
Coordinació: Sílvia Martínez Simón (Escola d’Administració Pública de Catalunya)
Ponents: Eva Gea (Escola d’Administració Pública de Catalunya), Enric Herranz (Diputació de Barcelona), Miquel Àngel Prats (Blanquerna-URL) i Dolors Sánchez Izquierdo (Institut Català de la Salut).
Durant els últims anys, s'ha parlat molt sobre la creació i gestió del coneixement en les organitzacions, destacant la importància d'identificar i visibilitzar el coneixement tàcit dels empleats per fomentar el desenvolupament organitzatiu i la innovació. Així mateix, les organitzacions han continuat creient i invertint en formació per als seus empleats, una formació que respon a necessitats prèviament identificades i que ha de millorar tant els empleats com l'organització.
Avaluar la formació és clau per valorar les millores, no només a partir de la satisfacció de la persona formada, sinó també en com el nou coneixement aportat per la formació s'aplica en el treball i l'impacte de la seva aplicació en la dinàmica organitzativa i els seus resultats. No obstant això, algunes organitzacions encara presenten els resultats de la seva formació basant-se únicament en la satisfacció dels formats, mostrant dades com recursos invertits, nombre de cursos oferts, la seva tipologia i hores de formació impartides. Això suggereix que, en alguns casos, la formació es planifica sense considerar l'estratègia organitzativa o els objectius previstos a curt, mitjà o llarg termini.
En aquest simposi, defensarem la importància d'avaluar l'impacte de la formació identificant els indicadors d'impacte a nivell organitzatiu des d'abans del disseny de la pròpia formació. Per a això es presentaran tres experiències: dues en l'àmbit de l'administració pública i una en l'àmbit privat, en les quals el disseny i avaluació de l'impacte de la formació es consideren un procés cíclic que permet millorar els coneixements i habilitats dels empleats, segons les necessitats dels projectes o equips en els quals treballen, i identificar noves necessitats o llacunes formatives per iniciar un nou cicle.
Coordinació: Aleix Barrera-Corominas (CRiEDO - UAB)
Ponents: Enric Herranz (Diputació de Barcelona), Manel Capdevila i Natx Jambrina (CEJFE) i Alex Vidal (Consultor Internacional)
L’impacte de la IA generativa es preveu que serà fins i tot més gran que les revolucions industrials i la revolució digital dels anys 90 combinades (Makridakis, 2017). És per això que les organitzacions d’educació superior no poden ignorar el seu ús; no només per les seves implicacions en l’ensenyament i l’aprenentatge, sinó també per la responsabilitat de preparar els estudiants per incorporar-se eficaçment a la seva professió (Fundació Coneixement i Desenvolupament, 2023). En aquest sentit, és indubtable que el lideratge institucional és imprescindible per assegurar la integració ètica i eficient de la IA en educació (Crawford et al., 2023).
A més, l’ensenyament universitari ha de delimitar els seus límits i considerar la perspectiva ètica i legal (ecologia, propietat intel·lectual, biaixos, …) respecte el seu ús. La protecció de dades i l’accés equitatiu a la IA generativa són essencials per mantenir el principi d’igualtat i per prevenir biaixos relacionats amb l’estatus social o el poder. Definir les responsabilitats dels desenvolupadors i usuaris de IA generativa és vital, atenent especialment al manteniment de la integritat i l’honestedat en els processos formatius, així com l’ús professional posterior que en facin els graduats universitaris.
Aquest simposi abordarà com està afectant la IA generativa a les universitats des dels resultats de la investigació i aportant una visió des de les veus de diferents actors (professorat, directius i experts) per ser capaços d’afrontar els desafiaments i oportunitats de la IA generativa en les universitats. Per fer-ho, analitzarem les polítiques, pràctiques i l’incipient impacte d’aquesta tecnologia des de la perspectiva del professorat i els líders organitzacionals.
Coordinació: Cristina Mercader (UAB)
Ponents: Laia Alguacil (UAB), Amaia Arroyo-Sagasta (Mondragon Unibertsitatea), Aleix Barrera (UAB), Abraham Bernárdez (U.de Vigo), Micaela de Armas (UAB), Laura Estévez (U.de León), Inmaculada Gómez (UCM), Estefanía Gómez (U. de León), Ana Elena Guerrero-Roldán (UAB), Fernando Lara Lara (U. de Granada) Màrius Martínez (UAB), M.Manuela Ordoñez (U. de Vigo), Santiago Robert (UAB), Maria Inés Vázquez (Instituto Universitario Elbio Fernández).
El CEJFE com a organisme autònom depenent del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica del Govern de la Generalitat de Catalunya té com a finalitat principal contribuir, a través de la formació especialitzada i la investigació aplicada, a la transformació i desenvolupament de les polítiques públiques dins l’àmbit competencial del propi departament.
Al 2025 el CEJFE compleix 42 anys d’existència, els quals van associats a una manera de fer canviant en el temps, però amb vocació de permanència en el desenvolupament de la seva raó de ser: una palanca per a la millora contínua de l’organització a través del desenvolupament personal i professional de totes les persones que hi treballen. És a dir, i d’aquí el títol d’aquest simposi, el CEJFE persegueix mantenir el seu propi segell: el desenvolupament d’accions formatives transformadores.
Dins del debat estès de com crear i mantenir una marca pública corporativa, un segell, utilitzarem com a fil conductor de la presentació del conjunt de projectes concrets d’aquest simposi la definició d’Ortega, M. G. (2017), a La comunicació de l’Administració Pública: Conceptes i casos pràctics de béns intangibles (pp. 95-121) “La marca en el sector públic és el bé intangible que depèn de la gestió de les institucions per establir una ruta estratègica per la qual es fa una promesa als ciutadans, i en el compliment de la qual han d’estar involucrats els actors interns (empleats i funcionaris) que tenen un paper rellevant en transmetre-la”.
Així, coneixerem, de primera mà, 1 projecte d’identificació i govern intel·ligent de les dades i 3 de caràcter formatiu que, a partir de la implicació de les persones de l’organització, persegueixen el bé tangible del compliment de la promesa als ciutadans que planteja la definició de partida.
Coordinació: Marc Ceron (CEJFE)
Ponents: David Ovejero (Gabinete Técnico del Departamento de Justícia y Calidad Democrática), Natx Jambrina (CEJFE), Laura Díaz (CEJFE), Nuria Truñó (CEJFE)